Lloc: Sala Joan i Pere Coromines, seu Institut d’Estudis Catalans ( carrer del Carme, 47, Barcelona)
Dia: 26 de gener de 2017 de les 10.00 h a les 14.00 h
Inscripcions i informació: telèfon 933 248 580 scc@iec.cat
La Societat Catalana de Comunicació, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, va commemorar el 26 de gener passat 30 anys d’existència. I ho va fer dedicant la vuitena jornada de recerca a aquesta efemèride. Una jornada en què es va fer balanç de l’evolució de la societat al llarg de tres dècades i dels canvis i les transformacions en la comunicació mediàtica però que també va servir per a avaluar quin són els reptes de futur per als investigadors i professionals d’aquest àmbit del coneixement en els propers anys. Tot això sense perdre de vista el sentit que va imprimir Enric Prat de la Riba quan va impulsar la creació de l’Institut d’Estudis Catalans el 1907 com a conseqüència de les demandes de la societat posades de manifest en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana celebrat el 1906.
La convocatòria va aplegar a la sala Pere i Joan Coromines de la seu de l’Institut d’Estudis Catalans del carrer del Carme de Barcelona un públic variat format per investigadors de la comunicació, estudiants i professionals dels mitjans.
L’obertura de la jornada va estar a càrrec del president de l’IEC, Joandomènech Rosel qual va subratllar en la seua intervenció la importància dels processos de comunicació al llarg del temps. En aquest sentit, va recordar que la resta de societats que componen l’IEC han de comunicar les seues recerques, raó per la qual “la comunicació és l’altaveu de l’activitat de l’Institut i això és important”, va dir.
Després va prendre la paraula l’actual president de la SCC, Jordi Berrio, que va fer una breu semblança dels sis presidents que l’han precedit i que són Miquel de Moragas i Spà (1986-1987), Josep Maria Casasús (1987-1990), Jaume Guillamet (1991-1996), Josep Maria Martí (1997-2005), Maria Corominas (2006-2009) i Rosa Franquet (2009-2015). Abans però Jordi Berrio va recordar el paper decisiu desenvolupat el 1984 per Josep Gifreu en la gestació de la Societat Catalana de Comunicació fins la seua constitució dos anys després. Diversos participants en l’acte també coincidiren en glossar la dedicació de Josep Gifreu en aquells moments inicials. El catedràtic emèrit de la UPF no va poder estar present a la sala per raons familiars
Jordi Berrio també es va referir a les transformacions que es viuen a hores d’ara en l’àmbit de la comunicació i en el paper que ha de jugar la SCC en aquest marc. “Estem en una etapa en la qual s’està produint una revolució en la comunicació social i la interpersonal. Una etapa semblant a l’aparició de la impremta o l’aparició dels audiovisuals. Ara el canvi és frenètic”, va afirmar. “La SCC ha d’estimular la recerca d’aquests grans canvis; canvis en els mecanismes actuals d’opinió pública, i també com afecten les noves tecnologies a la cultura, l’art i l’educació”. Jordi Berrio va concloure la seua intervenció amb un desig: “que la Societat Catalana de Comunicació siga tan eficaç com ho ha estat en els darrers trenta anys”.
Una taula rodona d’excepció
Moderada per la degana de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, María José Recoder, els sis expresidents conformaren una taula rodona en què feren una repàs a les tres dècades de la Societat Catalana de Comunicació. El primer a intervenir va ser Miquel de Moragas i Spà, que va presidir la societat durant el 1986 i 1987. Durant la seua intervenció va recordar els inicis de la societat i com els promotors de la iniciativa, entre els quals hi era l’esmentat Josep Gifreu, es trobaren amb l’IEC que va resultar cabdal per a canalitzar el projecte i fer-lo viable. També va recordar que el germen del naixement de la SCC va ser el treball Comunicació, Llengua i Cultura a Catalunya. Horitzó 1990 (1986) i com l’aparició el 1980 de l’Informe McBride va marcar la ruta a seguir.
Per la seua banda, Josep María Casasús, que va estar al capdavant de la societat entre el 1987 i el 1990, va assenyala que l’efemèride dels trenta anys “ens permet constatar la vigoria i la cohesió de la societat”. En relació al paper decisiu de Josep Gifreu, va afirmar que aquest “ha estat el primer president”. També va recordar que durant el seu mandat es va posar en marxa la revista de la societat, Treballs de Comunicació; organitzaren diverses activitats i gairebé es doblà la xifra de socis.
A Casasús el va succeir Jaume Guillamet, que va ser president entre el 1991 i el 1996. Un periode que va qualificar “d’anys de creixement i de canvis”. En aquest temps, recordà, és quan va irrompre la xarxa global internet. També es va convidar destacats investigadors com Regis Debray i Ignacio Ramonet a les conferències inaugurals del curs i es va iniciar la jornada anual de Girona. Pel que fa a la recerca d’aquells anys, digué, “èticamitjans i internet són les claus de la recerca”.
Josep Maria Martí va ocupar la presidència entre el 1997 i el 2005. Una etapa en que el repte fou “ampliar la base social de la SCC”. També es va establir el vincle que encara permaneix amb el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). En aquesta etapa es va portar endavant una altra recerca de referència, El català en els mitjans de comunicació. Situació actual i perspectives (2002), coordinat per Imma Tubella.
La primera dona a presidir la SCC va ser Maria Corominas, que ho feu entre el 2006 i el 2009. Durant aquest període es va mantenir la continuïtat de les activitats i es va treballar per a millorar la indexació de les revistes de la Societat. A Maria Corominas la va seguir Rosa Franquet, que ocupà la presidència des del 2009 al 2015. D’aquest periode va subratllar la feina feta per a consolidar la revista Comunicació per a la qual cosa va ser fonamental que l’IEC entenguera que havia de ser una publicació estable i que s’editara dos cops a l’any. També va destacar d’aquests anys la Jornada sobre els Serveis Públics i la consolidació de l’acord amb el CAC. I per damunt de tot va subratllar, referint-se a la SCC, que “sense ser una societat sense massa recursos, té un conjut humà ben important”.
Com a recordatori d’aquesta efemèride i en agraïment al treball fet, l’actual president de la SCC, Jordi Berrio, va lliurar a cadascún dels seus antecessors una serigrafia de Jordi Pericot, vocal de la junta directiva actual. En una breu intervenció, aquest va explicar la gènesi de l’obra, un treball realitzat en els anys vuitanta.
El futur de la recerca en comunicació i el paper de la SCC
Després d’una pausa, es va reprendre la sessió, ara conduïda pel director del Departament de Comunicació de la UPF, José Fernández-Cavia. En aquest tram de la taula s’abordà el futur de la recerca en comunicació i el paper que hauria de desenvolupar la SCC. Sobre aquesta qüestió, Miquel de Moragas va posar el focus en el fet que, a diferència de fa tres dècades, ara “les influències s’han multiplicat”. Això es projecta en diversos reptes que va enunciar en forma d’interrogants com ara “com interpretem la globalitat?, quines són les grans tendències? o ¿en quin punt estem?”. Després d’això va afirmar que la recerca en comunicació és una investigació “de moltes disciplines”. I que aquesta “ha d’explicar el que està passant en la societat contemporània”.
Per la seua banda, Josep Maria Casasús va enumerar diversos reptes en aquest camp. Entre altres, l’ètica com a eix central de la recerca i la formació dels professionals de la comunicació, els estudis de recepció per a testar si estan satisfetes les necessitats informatives objectives i esbrinar per què no hi ha consum informatiu de qualitat. També va dir que “s’ha d’avançar cap a la comunicació predictiva” ja que, va afegir, “els professionals estan ocupats atenent els serveis d’urgència”. Per últim, en relació al paper de la SCC, va afegir que aquesta “ha de suplir els àmbits de la recerca que no poden ser atesos per les universitats”. També va recordar que “l’objectiu de fer recerca des de l’àmbit local continua existint”.
Jaume Guillamet va insistir en una qüestió cabdal com és la precarització dels investigadors acadèmics, raó per la qual “s’hauria d’assumir com un tema de reflexió”. En relació al marc digital actual, Maria Corominas va assenyalar la importància d’“entendre el que és l’algoritme i les derivades”. Rosa Franquet, per la seua banda, va dir referint-se als camps de recerca que “les temàtiques han canviat però les problemàtiques són les mateixes”. “El que em preocupa –va afegir– són les interaccions humanes que són les de sempre. El que ha canviat són les formes, les eines”. Per acabar, va llançar un repte als investigadors de la comunicació: “la nostra tasca és influir”.
Els premis CAC a la investigació en comunicació audiovisual
En concloure la taula rodona es va donar pas al lliurament dels XXVIII Premis CAC a la investigació sobre comunicació audiovisual que concedeix el Consell de l’Audiovisual de Catalunya. La presentació dels guardons va anar a càrrec del president d’aquest organisme, Roger Loppacher, el qual va assegurar que des del CAC “compartim la preocupació per la recerca i l’anàlisi de la comunicació”. Posteriorment, el vicepresident del CAC, Salvador Alsius, va donar lectura del veredicte del jurat d’aquesta XXVIII edició dels premis. Tot seguit, els dos guardonats intervingueren per a explicar l’objecte de la seua recerca i les principals conclusions La primera a intervenir va ser Dolores Costa Gálvez, que va obtenir el segon premi amb el treball ¿A quién le importa? Radio especializada musical en España desde la perspectiva del servicio público. Després ho feu el guanyador del primer premi, Ignacio Bergillos García, per la recerca Participación de la audiencia y televisión en la era digital. Propuesta de análisis y evolución de las invitaciones a la participación en la TDT y otras plataformas
La cloenda de la jornada va estar a càrrec del vicepresident de la SCC, Sergi Cortiñas. Aquest va tancar l’acte tot agraint la presència i la participació dels presents. També va encoratjar estudiants, investigadors i acadèmics a publicar els seus treballs en Comunicació, la revista de la Societat, que des de la seua fundació, l’any 1991, fins el 2009 va dur el nom de Treballs de Comunicació, en la qual s’ha treballat en els darrers anys per a millorar la qualitat i la visibilitat. Això s’ha traduït en una millora substancial dels seus índexs d’indexació el que l’ha portat a aparèixer a l’Emerging Sources Citation Index (ESCI) de Thompson Reuters-Web of Science, i en els registres de Latindex, MIAR, DICE, RESH, ISOC-CSIC, RACO, Dialnet, CCUC, DOAJ i e-revistes.
En acabar, al claustre de la seu de l’IEC tots els assistents pogueren gaudir d’una copa de cava, gentilesa de Caves Gramona. D’aquesta manera es va posar fi a una jornada ben intensa en què la recerca al voltant de la comunicació mediàtica va centrar la commemoració dels 30 anys de la Societat Catalana de Comunicació.
Amb la col·laboració del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya.
El 26 de gener de 2017 la Societat Catalana de Comunicació commemorà en un acte tres efemèrides importants:
– La Jornada de Recerca que anualment organitza la SCC
– El 30è aniversari de la Societat Catalana de Comunicació, per aquest motiu a la taula rodona participen tots els presidents que ha tingut la SCC des de la seva creació.
President i ex-Presidents de la SCC – IEC. D’esquerra a dreta: Dr. Josep M. Casasús, Dra. Rosa Franquet, Dr. Jaume Guillamet, Dr. Miquel de Moragas, Dr. Jordi Berrio, president actual, Dra. Maria Corominas i Dr. Josep M. Martí. Faltava el Dr. Josep Gifreu, primer president, que per motius familiars es trobava a l’estranger. Foto: Magdalena Sellés.
-El lliurament dels XXVIII Premis CAC a la investigació sobre comunicació audiovisual, que concedeix el Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Programa:
Parlaments de benvinguda, a càrrec de Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i Jordi Berrio, president de la Societat Catalana de Comunicació (SCC).
10.15 h Taula rodona amb motiu del 30è aniversari de la Societat Catalana de Comunicació, i la participació dels expresidents de la Societat:
Miquel de Moragas i Spà (president 1986-1987)
Josep Maria Casasús (president 1987-1990)
Jaume Guillamet (president 1991-1996)
Josep Maria Martí (president 1997-2005)
Maria Corominas (presidenta 2006-2009)
Rosa Franquet (presidenta 2009-2015)
Primera part, dedicada als orígens i reptes assolits.
Modera: María José Recoder, degana de la Facultat de Ciències de la Comunicació (UAB).
11.30 h Pausa cafè
12.00 h Taula Rodona – Segona part, dedicada al futur de la recerca en comunicació i com la SCC pot contribuir-hi
Modera: José Fernández-Cavia, director del Departament de Comunicació (Universitat Pompeu Fabra)
13.00h Lliurament dels XXVIII Premis CAC a la investigació sobre comunicació audiovisual, que concedeix el Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Presentació, a càrrec de Roger Loppacher, president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Lectura del veredicte, a càrrec de Salvador Alsius, vicepresident del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Intervenció dels guardonats: Segon premi Dolores Costa Gálvez. ¿A quién le importa? Radio especializada musical en España desde la perspectiva del servicio público. Primer premi Ignacio Bergillos García. Participación de la audiencia y televisión en la era digital. Propuesta de análisis y evolución de las invitaciones a la participación en la TDT y en otras plataformas.
14.00h Cloenda, a càrrec de Sergi Cortiñas, vicepresident de la SCC.
L’empresa Caves Gramona, entitat col·laboradora de l’acte, va tenir la gentilesa d’oferir un brindis amb el seu cava brut imperial. Foto: Magdalena Sellés