“El rol dels mitjans de comunicació és essencial davant la crisi ecològica i el canvi climàtic. Cal rigor, ètica i esperit pedagògic per afrontar el fenomen”. Així sintetitza Joan Francesc Fondevila Gascón, president de la Societat Catalana de Comunicació-Institut d’Estudis Catalans (SCC-IEC), el IX Congrés Internacional de Recerca en Comunicació, organitzat per la SCC amb gran èxit de continguts i participació.

El dijous 9 d’abril va començar l’esdeveniment, que s’entén com un punt de trobada dels investigadors i professionals de la comunicació dels Països Catalans amb la idea de divulgar i potenciar la recerca en comunicació en la societat en general. Sota el títol “Comunicació, canvi climàtic i justícia social: reptes i tendències”, el congrés, celebrat a la seu de l’IEC, es va centrar en la rellevància de la comunicació de la crisi ecològica i el canvi climàtic, amb un focus especial en el paper de la justícia social.

Durant la presentació del congrés, a càrrec de Jaume Guillamet, president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, i Joan Francesc Fondevila Gascón, president de la SCC, es va ressaltar la vitalitat de la Societat que, tot i ser una de les filials de l’IEC més joves, va celebrar el novè congrés internacional de recerca en comunicació el mes d’abril per millorar la participació i evitar les altes temperatures estivals. Justament, el congrés va abordar el paper fonamental de la comunicació per evitar la inacció davant la crisi climàtica, subratllant la necessitat d’una comunicació ètica, rigorosa i orientada a l’acció per combatre la fatiga climàtica i la desinformació.

Pel que fa a la participació, cal remarcar que es van rebre una seixantena de comunicacions i se’n van acceptar més de cinquanta, amb la participació més alta fins a la data d’universitats i centres de recerca (34), tot superant el centenar d’autors. La programació d’aquest any va incloure la conferència inaugural, les sessions de conferències paral·leles, la trobada de revistes científiques de comunicació catalanes i l’enregistrament del programa “L’Altra Ràdio” de Ràdio 4. En l’acte de presentació es va anunciar la voluntat de descentralitzar el congrés l’any 2027, amb la ferma intenció de celebrar-lo a Terrassa, a petició de l’ajuntament de la cocapital del Vallès Occidental.

La conferència inaugural va anar a càrrec d’Elisenda Forés i Català, periodista especialitzada en justícia climàtica, graduada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i primera persona “nativa del segle XXI” que pronuncia la conferència inaugural del Congrés de la SCC. Forés ha rebut el Premi Arcadi Oliveres pel Treball de Fi de Grau sobre el tractament informatiu de les onades de calor i ha redactat l’annex H del Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya sobre el tractament informatiu de la crisi climàtica.

Sota el títol “Comunicar la crisi ecològica: de l’esperança a l’acció”, Forés va exposar el context de la crisi ecològica, emfatitzant l’àmplia literatura acadèmica que existeix en català sobre la crisi ecològica i el paper de la comunicació com a pont entre la comunitat científica i la societat, sent vital per generar un motor de canvi.

A continuació es va fer una primera ronda de sessions paral·leles agrupades en tres blocs de temes: Canvi climàtic: narratives, visibilitat i desinformació; IA, plataformes i transformació del camp mediàtic; i Estratègies comunicatives, posicionament i canvi social. La segona ronda de sessions paral·leles va tenir tres blocs temàtics més: Periodisme, llengua i justícia comunicativa; Clima i entorns digitals: marcs, polarització i periodisme; i Institucions, comunitat i innovació comunicativa.

Per la tarda, com s’havia anunciat des de feia mesos, el Congrés es va traslladar a la Facultat de Comunicació i Relacions de la Universitat Ramon Llull-Blanquerna, on es va fer la II Trobada de Revistes Científiques de Comunicació de l’àmbit lingüístic, amb motiu del 30 aniversari de la revista Tripodos d’aquella facultat. Finalment, es va dur a terme l’enregistrament del programa “L’Altra Ràdio” (Ràdio 4), dirigit i presentat per Cinto Niqui, amb motiu del 50 aniversari de Ràdio 4.

L’endemà, 10 d’abril, les sessions del Congrés van tornar a la seu de l’IEC. Una tercera ronda de sessions paral·leles va tractar de Comunicació climàtica: metodologies, cobertura i ciutadania; Territori, patrimoni i representació cultural i Entorns digitals, experiència d’usuari i posicionament. El Congrés es va tancar amb una quarta tanda de sessions sobre Plataformes, audiovisual i transformacions culturals; Reputació, sostenibilitat i resposta comunicativa; i Ecologia, activisme i comunicació socioambiental. En conclusió, entre l’auge dels algoritmes i el soroll de la desinformació, el Congrés ha posar de relleu que la veu humana és la freqüència més potent per connectar la ciència amb la consciència, escorcollant el que tenim al nostre voltant.