La II Trobada de Revistes Científiques de Comunicació va reunir el 10 d’abril del 2026 els representants d’una desena de revistes, en el marc del IX Congrés Internacional de Recerca en Comunicació, organitzat per la Societat Catalana de Comunicació–Institut d’Estudis Catalans (SCC-IEC).
La trobada es va fer en la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (URL), amb motiu del 30 aniversari de la revista Tripodos. El degà de la facultat, Marc Polo, va destacar en la inauguració de l’acte la importància d’aquest centre com a lloc de defensa d’importants tesis doctorals i el significat de l’aniversari de Tripodos.
Marçal Sintes i Lluís Anyó, responsables de la revista, van presentar la trajectòria de la publicació i van explicar, entre altres coses, que Tripodos va néixer un any i mig després de la fundació de la facultat. Inicialment, l’objectiu no era fer una revista acadèmica, sinó una publicació cultural i humanística que reflectís les tres titulacions de l’època (Periodisme, Comunicació Audiovisual i Publicitat).
En la trobada hi van participar Joan Francesc Fondevila Gascón (director de Comunicació. Revista de Recerca i d’Anàlisi, guardonada pel Diamond Discovery Hub), Amparo Huertas Bailén (codirectora dels Quaderns del CAC, juntament amb Sara Suárez Gonzalo); Carlota Moragas Fernández (Catalan Journal of Communication and Cultural Studies), Pere Freixa (Hipertext) i Lluís Anyó (Tripodos).
També hi van assistir els representants de Comparative Cinema, Brunella Tedesco; Anàlisi. Quaderns de Comunicació i Cultura, Jesús Martínez; i Obra Digital, Lorena Gómez i Mar Binimelis-Adell. La discussió es va centrar en el debat sobre els desafiaments actuals de les revistes científiques.
La IA en la gestió editorial
En primer lloc, es va parlar de l’ús de la Intel·ligència Artificial (IA) en la gestió editorial, emfatitzant el fet que la majoria de les revistes segueixen les directrius del COPE (Committee on Publication Ethics).
En aquesta línia, els participants van diferenciar l’ús assistencial de la IA (traducció, recerca bibliogràfica, anàlisi de dades) i l’autoria substancial, que ha de ser sempre humana. Així mateix, van demanar que els autors declarin com i per què utilitzen la IA, tot i que observen reticències entre els autors a l’hora de fer la declaració.
Paral·lelament, van assenyalar els riscos i desafiaments. D’una banda, el fet que les eines de detecció de la IA sovint generin “falsos positius” pot contaminar el registre acadèmic quan es rebutgen articles basant-se en aquestes eines.
També hi ha el perill de les referències falses, que comporta una càrrega afegida de verificació als editors. Fins i tot, l’ús de la IA per a traduccions pot provocar textos forçats o poc naturals, que poden ser detectats pels revisors. Sigui com sigui, la detecció d’usos inadequats de la IA afegeix una nova tasca a la ja complexa feina editorial.
No obstant això, també es van identificar noves oportunitats, com la possibilitat d’agilització, ja que la IA pot accelerar tasques editorials com la redacció de correus electrònics, decisions editorials o publicacions a les xarxes socials, tot actuant com un “assistent perfeccionat”. D’altra banda, també pot ajudar a identificar especialistes o col·laboradors potencials.
Revistes i acreditacions
També es va analitzar la situació actual sobre les acreditacions, mèrits i llengües minoritàries. Tots els presents van coincidir que el sistema d’acreditació actual (sexennis, quartils, factor d’impacte) crea un cercle viciós on les revistes necessiten segells de qualitat per subsistir i atraure articles, tot generant una inflació d’articles que els investigadors publiquen “per sumar punts”, més que per fer una contribució real al debat científic. Per això mateix, la feina dels revisors és crucial i intensiva en temps, però injustament no remunerada, és a dir, amb pocs incentius.
Altrament, es va esmentar que publicar en català redueix les opcions de citació, tot perjudicant els autors. Fondevila va plantejar que aquesta opció hauria de ser considerada un mèrit suplementari per part de les agències d’acreditació, cosa que actualment no passa. Cal no oblidar la disjuntiva entre la llibertat editorial i les mètriques.
En aquest cas, tal com va emfatitzar Huertas, algunes revistes, com Quaderns del CAC, valoren la llibertat de triar temes que no estiguin necessàriament de moda i de donar oportunitats a investigadors joves, fins i tot amb treballs de final de grau o de màster, encara que això pugui anar en contra de la posició en els rànquings. Igualment, es van reivindicar els avantatges del currículum narratiu, vist més com un discurs que com una realitat en la valoració acadèmica, on els números i els índexs continuen dominant.
Ciència inclusiva
Finalment, els participants van reflexionar sobre la ciència inclusiva, atès el fet que la majoria de les revistes de la trobada implementen models d’accés obert (Open Access). Pel que fa a la possibilitat d’avaluació oberta, es va posar en evidència una divisió d’opinions pels biaixos que poden provocar l’estatus de l’autor o revisor, la pèrdua d’anonimat en un àmbit acadèmic propi i interconnectat, i l’augment de la complexitat en el procés de revisió.
Enllaç útil