Resum La transparència metodològica i financera, així com l’ús de fonts i eines, és crucial en l’activitat de les plataformes de verificació. Per això, l’adopció progressiva en el fact-checking d’eines que fan servir intel·ligència artificial planteja nous desafiaments ètics en aquest àmbit.
Aquesta investigació té com a objectiu examinar en quina mesura els professionals d’aquestes plataformes consideren que han de ser transparents quan usen la IA en la seva activitat professional, a més d’identificar el grau de transparència que ofereixen aquestes organitzacions als seus llocs web.
L’estudi utilitza metodologia qualitativa. Es fan entrevistes semiestructurades a professionals de totes les plataformes de verificació espanyoles acreditades, així com una anàlisi de contingut dels llocs web. Els resultats conclouen que la transparència en lús de la IA es percep com un requisit ètic fonamental. Tanmateix, les dimensions i les implicacions d’aquest estàndard es desdibuixen en aplicar-lo en pràctiques i casos concrets.
La majoria dels professionals debaten si és pertinent especificar l’ús de la IA quan aquesta tecnologia s’aplica com a suport al procés de desmentiment i sota revisió humana. En algun cas també argumenten manca de coneixement per determinar si les eines usades empren aquesta tecnologia. L’anàlisi de contingut web mostra que la indicació explícita de l’ús de la IA és de caràcter minoritari i que les plataformes encara no disposen de manuals o protocols d’accés obert que en regulin i en detallin l’ús.
Paraules clau Fact-Checking, transparència, Intel·ligència Artificial, ètica, periodisme.
(…)
Citació
Cuartielles, R., Mauri-Ríos, M. & Rodríguez-Martínez, R. (2024). Transparency in AI usage within fact-checking platforms in Spain and its ethical challenges, Communication & Society,37(4), 257-271. https://doi.org/10.15581/003.37.4.257-271
Enllaços útils
- Pàgina de la revista amb enllaços de descàrrega
- PDF de l’article en castellà
- PDF de l’article en anglès