L’informe d’aquest any arriba en un moment de profunda incertesa política i econòmica, canvi d’aliances geopolítiques, sense oblidar el col·lapse climàtic i els continus conflictes destructius arreu del món. En aquest context, el periodisme analític i basat en l’evidència hauria de prosperar, amb diaris volant dels quioscos, i el tràfic de les webs dels mitjans de comunicació i de radiodifusió en auge. Però, com mostra el nostre informe, la realitat és molt diferent. A la majoria de països, trobem que els mitjans de comunicació tradicionals tenen dificultats per connectar amb gran part del públic, amb una disminució de la participació, poca confiança i subscripcions digitals estancades.

Un canvi accelerat cap al consum a través de les xarxes socials i les plataformes de vídeo està disminuint encara més la influència dels “ mitjans de referència” i sobrealimentant un entorn mediàtic alternatiu fragmentat que conté una sèrie de podcasters, YouTubers i TikTokers. Els polítics populistes d’arreu del món són cada cop més capaços d’eludir el periodisme tradicional en favor de mitjans de comunicació partidistes amigables, “personalitats” i “influencers” que sovint tenen accés especial però poques vegades fan preguntes difícils, i molts estan implicats en la difusió de narratives falses o pitjor.

Aquesta catorzena edició de l’Informe del Digital News Report, que es basa en dades de sis continents i 48 països, incloent-hi Sèrbia per primera vegada, ens recorda que aquests canvis no sempre es distribueixen uniformement. Si bé hi ha reptes comuns al voltant del ritme del canvi i el paper disruptiu de les plataformes, altres detalls es desenvolupen de manera diferent segons la mida del mercat, els hàbits i la cultura arrelats, i la relació entre els mitjans de comunicació i la política. (…) [Font: traducció a partir de l’Executive Summary, a càrrec de Nic Newman]


Enllaços útils


T’agradaria formar part de la comunitat d’experts, estudiosos i
acadèmics de la comunicació a Catalunya?