Jaume Guillamet i Lloveras, president
El propòsit que va guiar la primera Junta de Govern que vaig tenir l’honor de presidir, a partir del mes de gener de 1991, va ser fer un nou pas en la vida de la Societat i iniciar una fase de creixement i diversificació de les seves activitats, que hem anat desenvolupament al llarg de tres mandats successius fins al gener de 1997.
Havent format part de la Comissió gestora encapçalada per Josep Gifreu l’any 1985 i de les primeres Juntes presidides per Miquel de Moragas i Josep Maria Casasús, els anys 1986 i 1987, vaig tornar-m’hi a incorporar com a vicepresident en el darrer any de mandat del darrer encapçalant una candidatura que duia un projecte de creixement i diversificació, amb relleus successius dins l’equip, que ha tingut com a vicepresidents Antoni Mercader, des de gener de 1991, i Joaquim Romaguera, des de gener de 1996.
Les fites més significatives d’aquests sis anys són les següents:
a) La Conferència inaugural del curs acadèmic, que en l’etapa anterior s’havia associat a la inauguració de les Jornades de Periodística i que l’octubre de 1991 va prendre entitat pròpia.
b) La Conferència de la Societat, que des de 1991 es celebra cada primer dissabte de juny a Girona com a cloenda del curs acadèmic, oberta a les comunicacions de tots els socis i dedicada cada edició a un tema d’interès, amb col·laboració de l’Ajuntament de Girona i la Caixa de Catalunya.
c) La posada en marxa de noves Jornades de la Societat, com les de Recerques Cinematogràfiques celebrades el 1992 i el 1995 i les d’Història de la Premsa de 1992, així com la continuació de les Jornades de Periodística, que van assolir set edicions, cadascuna amb la respectiva revista de ponències i comunicacions: Periodística, Cinematògraf, coeditada amb la Federació Catalana de Cine-Clubs, i Gazeta.
d) La creació de Treballs de Comunicació, revista oficial de la Societat que recull cada tardor els textos dels actes de la Societat durant el curs anterior, així com alguns treballs dels socis.
e) L’organització de sessions de reports destinades a la presentació de noves recerques per socis.
f) Les edicions segona i tercera del Premi Givanel i Mas d’Estudis sobre Periodisme, dins el cartell de premis de l’Institut d’Estudis Catalans, així com la concessió de la Borsa d’Estudis atorgada per la Institució Cultural del Centre d’Investigació de la Comunicació a un estudi sobre la formació de periodistes a Europa, amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la creació de l’Escola de Periodisme de l’Església.
g) L’acord de col·laboració amb la Sociedade Brasileira de Pesquisas de la Comunicaçâo.
h) L’obertura a nous temes de recerca i debat, com l’ètica de la comunicació, els mitjans audiovisuals i l’Internet.
i) El nomenament de tres nous socis d’honor: Ricard Blasco, ja traspassat, Tomàs Mallol i Avel·lí Artís i Gener (Tísner).
j) L’elaboració de l’Informe de l’Estat de la Comunicació, encarregat cada any a un soci, presentat des de 1995 a la Conferència de Girona i publicat a Treballs de Comunicació.
k) La participació de la Societat, en la persona dels president, en la composició del Consell Assessor de la Televisió a Catalunya, que va funcionar durant el curs 1995-1996.
l) El suport a l’organització del I Congrés de la Ràdio a Catalunya.
m) El suport a la constitució del Consell de la Informació de Catalunya promogut pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb la signatura del protocol de constitució en la sessió de cloenda del III Congrés de Periodistes.
Durant aquests anys s’hi han anat incorporant nous socis. A diferència d’unes altres societats filials de l’Institut d’Estudis Catalans, la Societat Catalana de Comunicació es caracteritza per la combinació d’un nombre relativament petit de socis, a la ratlla del centenar, amb una alta diversificació interdisciplinària característica del nostre àmbit de recerca. Al llarg d’aquests anys, s’ha consolidat especialment entorn de la Conferència de Girona, un nivell de participació regular d’almenys la tercera part dels socis en la vida activa de la Societat.
No voldria deixar de destacar alguns aspectes més de la Societat en aquests anys, com la participació en les activitats de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut, de la qual depèn, amb una informació regular de les activitats en el Ple de la Secció, d’ençà que n’és president Josep Maria Muntaner i Pascual, soci fundador de la nostra Societat i delegat en aquesta de l’Institut, que hi ha estrenat una política de major presència de les societats filials. De la mateixa manera, la Societat ha estat representada amb presència constant i propostes en les reunions de coordinació de les societats filials impulsades pel Consell Permanent de l’IEC.
També vull referir-me a la política de col·laboració activa de la Societat amb les universitats que tenen estudis de Periodisme i Comunicació i amb el Centre d’Investigació de la Comunicació de la Generalitat. Aquest organisme ha donat suport a diverses activitats, jornades i edicions de la Societat, i la seva col·laboració en l’organització de la Conferència inaugural del curs acadèmic ha permès la invitació de destacats investigadors estrangers. El mes de gener de 1997, la Societat es va adreçar al president de la Generalitat per expressar-li la necessitat de mantenir la línia de treball del Centre en ocasió de la jubilació del seu primer i únic director i arran de les notícies relatives a una eventual modificació de la seva naturalesa i de les seves funcions.
Amb les eleccions de gener de 1997, que van renovar la meitat de la Junta que inclou el president en la persona de Josep Maria Martí, s’ha acomplert el que ja comença a ser una tradició positiva de la Societat: un procés de renovació sorgida de la tasca de Juntes Rectores que procuren recollir la diversitat acadèmica i professional de l’àmbit de la Comunicació.
No voldria acabar sense agrair la dedicació i entusiasme, sense excepció, de tots els companys que m’han acompanyat al llarg d’aquests sis anys apassionants de la vida de la Societat: Antoni Mercader, Montserrat Quesada, Joaquim Romaguera, Marcial Murciano, Josep Maria Figueres, Carles José, Joan Ignasi Ribas, Rosa Franquet, Miquel Rodrigo, Ernest Udina, Josep Maria Martí, Antoni Esteve, Montserrat Llinés i Lluís Costa, així com Eva Martínez i Ferran Cabellos en les tasques de suport de Secretaria.