Jaume Guillamet i Lloveras
Entre les seves obres destaquen La nova premsa catalana (1975), La premsa comarcal. Un model català de periodisme popular (1983), Història de la premsa, la ràdio i la televisió a Catalunya (1994), Premsa, franquisme i autonomia (1996), Abdon Terradas. Primer dirigent republicà, periodista i alcalde de Figueres (1999) i Història del periodisme (2003).
És autor d’una trilogia sobre la història general del periodisme català, formada per les obres Els orígens de la premsa a Catalunya. Catàleg de periòdics antics, 1641-1833 (2003), L’arrencada del periodisme liberal. Política, mercat i llengua a la premsa catalana, 1833-1874 (2010) i El periodisme català contemporani. Diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939 (en premsa).
Ha dirigit tres projectes competitius sobre el paper del periodisme en la transició democràtica espanyola, sobre els quals s’han publicat cinc llibres i nombrosos articles en revistes indexades.
És el director d’un projecte de recerca finançat per la Secretaria Científica de l’IEC, titulat Catàleg històric general de la premsa en català, del qual s’ha publicat un primer volum, coeditat amb Marcel Mauri, l’any 2015.
Com a periodista, ha estat subdirector dels diaris Tele/eXpres i Avui, redactor en cap de Catalunya Express i director de Catalunya Municipal i Empordà Federal; cap de premsa de l’Ajuntament de Barcelona; vocal de la Junta Directiva de l’Associació de la Premsa de Barcelona i de la primera Junta de Govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya, i director dels Annals del Periodisme Català.
En l’àmbit internacional, ha estat tresorer de l’European Journalism Training Association, membre del consell editorial de la revista Journalism Studies i corresponsal de Le Temps des Médias. Forma part dels comitès científics de les revistes Comunicació, Textual & Visual Media i Revista Internacional de Historia de la Comunicación.
És membre de l’Institut d’Estudis Catalans des de 2014 i president de la Secció de Filosofia i Ciències Social des de 2020.