En l’actual context en què es debat sobre la ‘crisi de la narració’ (Han, 2023), associant-la a tendències de la cultura digital, qüestionament les conclusions precipitades a que s’ha arribat i argumentem sobre l’interès en considerar la creativitat ludonarrativa en el videojoc contemporani, com a objecte destudi. Per la seva relació amb la recreació d’imaginaris narratius, amb les innovacions en disseny i tecnologia i amb l’emergència de l’àmbit indie, incloent-hi gèneres relativament nous com el walking simulator.
Així mateix, repassem el valor dels estudis narratius als game studies, destacant les anàlisis socioculturals que incorporen aportacions de les humanitats i els estudis literaris i fílmics, a propòsit de gèneres i tradicions narratives que, avui dia, es ‘rejuguen’ de diverses maneres als videojocs; per exemple, al voltant de la mitologia, la distòpia o la comèdia.
Finalment, argumentem que la mirada narrativa també pot constituir una lent d’interès per a l’anàlisi d’altres discursos, més enllà del videojoc en si mateix: discursos i relats de creadors/es, de fans, de periodistes i d’influencers. Font: de la introducció al número monogràfic, a càrrec d’Óliver Pérez Latorre i de Marta Fernández Ruiz.
Enllaços
(…)
Altres enllaços útils del número complet
- índex del número monogràfic de videojocs de la revista Hipertext net
- PDF número completo
- PDF full issue