Un moment de la conferència inaugural del VIII Congrés Internacional de Recerca en Comunicació (Foto: Pau Riera)
Les ciències de la comunicació són una de les disciplines més adients per analitzar la realitat i les conseqüències socials de l’ús de la intel·ligència artificial, principal conclusió del VIII Congrés Internacional de Recerca en Comunicació
Les ciències de la comunicació són una de les eines més importants per analitzar la realitat i per preveure el reptes socials que genera la intel·ligència artificial. Aquest va ser el principal eix de reflexió del VIII Congrés Internacional de Recerca en Comunicació, desenvolupat el 5 i 6 de juny de 2025 a l’Institut d’Estudis Catalans, organitzat per la Societat Catalana de Comunicació-Institut d’Estudis Catalans (SCC-IEC), presidida per Joan Francesc Fondevila Gascón.
El VIII Congrés Internacional de Recerca en Comunicació, de caràcter acadèmic i professional, també va incloure la I Trobada de Revistes Científiques en Català i l’enregistrament del programa de Ràdio 4 “L’altra ràdio”, en commemoració dels seus 45 anys d’emissió. També es van lliurar els Reconeixements de la SCC-IEC.
Conferència inaugural, a càrrec de Arthur Grimonpont, presentada per Joan Francesc Fondevila (Foto: Pau Riera)
Característiques de l’edició del 2025
L’esdeveniment ha assolit el rècord del nombre de comunicacions (gairebé una seixantena) i d’universitats i centres de recerca presents (35), amb la participació d’una vuitantena d’autores i autors diferents.
La sessió d’Obertura del Congrés va comptar amb Jaume Guillamet, president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, qui va subratllar “la gran tasca de la SCC i el creixement del Congrés”. Per la seva part, Joan Francesc Fondevila Gascón, president de la SCC-IEC, va posar de manifest “l’optimisme en un sector crucial per a la Societat de la Banda Ampla, que necessita un constant flux de continguts en el cloud journalism”.
Una de les sessions paral·leles de presentació de comunicacions (Foto: Pau Riera)
L’enginyer i consultor francès Arthur Grimonpont, responsable de l’oficina d’IA i qüestions globals de Reporters Sense Fronteres (RSF) i autor de l’assaig Algocratie (2022) -disponible en català: Algoritmocràcia. Viure en llibertat en el temps dels algoritmes (2023)-, va destacar els avantatges de la IA per al periodisme i la comunicació, i “la necessitat de principis ètics”. Grimonpont va subratllar com la intel·ligència artificial està incrementant la circulació de la desinformació: ara és molt més fàcil crear, distribuir i fer viral contingut cada vegada més difícil d’identificar com a contingut artificial.
El VIII Congrés Internacional de Recerca en Comunicació, sota el lema “Reptes de la comunicació en l’era de la intel·ligència artificial”, es va desenvolupar de forma simultània en tres sales de l’IEC (Sala Coromines, Sala Pi i Sunyer i Sala Nicolau d’Olwer) amb ponències presencials, en línia i, puntualment, registrades en vídeo.
Les intervencions es van agrupar en blocs temàtics: comunicació i intel·ligència artificial; comunicació i gènere; comunicació i educació; comunicació i mitjans informatius; xarxes socials, influencers i identitat; comunicació i mitjans tradicionals; intel·ligència artificial, algoritmes i comunicació; comunicació institucional i política; educació i alfabetització mediàtica; comunicació, turisme i sostenibilitat; i identitats i narratives socials.
Des de la recent aprovada comissió d’Igualtat creada al marc de la SCC-IEC, presidida per Amparo Huertas Bailén, es va voler destacar la importància i la necessitat de la perspectiva de gènere als estudis de comunicació amb la formació d’una taula específica.
Un moment de la I Trobada de Revistes (Foto: Pau Riera)
Trobada de revistes
La I Trobada de Revistes Científiques en Català va començar amb la presentació de la recerca de la SCC-IEC “Producció científica en Comunicació a l’àmbit català”,a càrrec de Bertran Salvador com un dels seus coautors. La recerca està basada en l’anàlisi de contingut dels articles científics publicats i en la realització d’entrevistes als equips editors responsables. A continuació, es va obrir una taula rodona.
Moderat per Lluís Codina, van estar presents les editores i editors de les revistes Trípodos (Lluís Anyó), Obra digital/Platcom (Lorena González Ruiz), Anàlisi (Cristina Pulido), Comunicació. Revista de Recerca i d’Anàlisi (Joan Francesc Fondevila i Bertran Salvador), Catalan Journal of Communication and Cultural Studies (Carlota Moragas), Comparative Cinema (Brunella Tedesco-Barlocco), Communication Papers (Carmen Echazarreta), i Quaderns del CAC (Sara Suárez i Amparo Huertas), a més d’alguns coautors de l’Informe de revistes catalanes de comunicació (Marc Hernández, Aleix Martí i Bertran Salvador).
Es va debatre principalment sobre els reptes que implica l’ús de la intel·ligència artificial en l’edició de revistes científiques. Va haver un torn dedicat així mateix a les possibilitats de l’avaluació oberta, tot considerant que presenta problemes de gestió afegits a les revistes. Es va remarcar el paper de la recerca científica en català, examinant les diverses possibilitats, així com les limitacions actuals. També es va denunciar el caràcter voluntarista que, en general, encara tenen les revistes acadèmiques de comunicació, tot reclamant un major reconeixement en els processos d’avaluació de l’activitat científica i en els d’acreditació.
Altres sessions i activitats
“L’altra ràdio” de Ràdio 4 va enregistrar un programa especial, cara al públic, per celebrar els 45 anys d’emissió i haver superat, recentment, la seva edició 2600. Al programa, dirigit per Cinto Niqui, hi van participar Joan Francesc Fondevila, Lluís Anyó, Xantal Llavina, Albert Cuesta, Mariola Dinarès i Josep Maria Ganyet. Un cop més, atès que aquesta és la filosofia d’aquest programa radiofònic especialitzat, es va consensuar que comunicació i tecnologia van de la mà i es necessiten mútuament.
Maria del Mar Riera Mieras va rebre el Reconeixement de la SCC-IEC pel seu Treball de Fi de Grau (TFG) “Montserrat Roig i l’art d’entrevistar: anàlisi documental del fons personal i testimonis d’ofici” (Grau de Periodisme, Universitat Autònoma de Barcelona). La comissió avaluadora va destacar la qualitat del treball de recerca, efectuat sobre un dels nuclis essencials del periodisme: les entrevistes, així com per centrar-se en l’obra periodística de Montserrat Roig, una de les periodistes més importants del nostre país.
Enllaços útils
En els programes oficials el lector interessat pot trobar la llista completa de les comunicacions acceptades, així como altres informacions de com es van desenvolupar els dos dies del Congrés:
- Programa d’activitats generals
- Programa de les sessions de comunicacions
- Programa I Trobada de revistes
¿Vols formar part de la comunitat d’experts, estudiosos i acadèmics de la comunicació a Catalunya?
- Aquí tens totes les dades si vols fer-te soci de la Societat Catalana de Comunicació.