Per Reinald Besalú
Història del periodisme de Catalunya, FRANCESC CANOSA (dir.)
Barcelona: Sàpiens Publicacions, 2016
Es tracta d’una obra en tres volums i amb més de 700 il·lustracions en què una cinquantena d’especialistes en història del periodisme analitzen el periodisme català, des del segle XVI fins a l’actualitat. Al primer volum, centrat en els inicis del periodisme i que arriba fins a la Guerra Civil, s’hi aborden qüestions com la importància de les gasetes del segle XVII o el paper de la premsa humorística. El segon volum, dedicat al franquisme, tracta l’impacte de la censura o la lluita per la pervivència del català, entre altres. Finalment, el tercer volum analitza l’evolució del periodisme català des de la Transició fins a l’actualitat, amb èmfasi en l’impacte de les noves tecnologies en la pràctica periodística.
Shaping the future of news media, CARLES SINGLA, IRENE DA ROCHA I XAVIER RAMON (eds.)
Barcelona: Integrated Journalism in Europe, 2016
L’obra aborda la qüestió dels reptes que comporta la convergència de mitjans tant per a la producció de notícies com per a l’ensenyament del periodisme a partir d’algunes de les aportacions realitzades en el si del congrés Integrated Journalism Education, Research and Innovation, celebrat a Barcelona el juny de 2015. Entre altres temàtiques, s’hi fa referència a la qüestió dels drets d’autor, a l’ús de noves eines de visualització i anàlisi de dades, a la introducció del pensament computacional en els ensenyaments de periodisme, o a iniciatives de foment de la participació de l’audiència.
Gamificación en aulas universitarias, RUTH S. CONTRERAS I JOSE LUIS EGUIA (eds.)
Bellaterra: InCom-UAB, 2016
El llibre, publicat exclusivament en format electrònic i d’accés obert, recull diferents experiències de gamificació com a estratègia de motivació de l’alumnat en la docència universitària, explicades per aquells que les han dissenyat. Entre altres, s’hi detallen activitats gamificades per a aconseguir un major involucrament, per a motivar a l’acció, per a influir en el comportament, per a millorar les habilitats, per a avaluar o per a fomentar la competència. L’obra compta també amb un primer capítol, de Daniel Parente, en el qual s’aporten definicions i es desgranen els principis de la gamificació.
Fòrum d’Animació. Recuperació del patrimoni històric del cinema d’animació a Catalunya, TERESA MARTÍNEZ FIGUEROLA I MARIA PAGÈS (eds.)
Barcelona: Gredits, 2016
El llibre recull algunes de les aportacions realitzades al Fòrum d’Animació celebrat l’abril de 2016 a Barcelona, i centrat en els orígens de l’animació a Catalunya. S’hi poden trobar textos sobre els dibuixos animats de la primera meitat del segle XX, sobre els productors d’animació de l’època franquista, sobre l’experiència de la producció del film Érase una vez… o sobre el paper de la Filmoteca de Catalunya en la recuperació, conservació i restauració del cinema d’animació. L’obra, que té com a precedent un article publicat al número 33(1) de Comunicació, compta amb contribucions tant d’acadèmics com de professionals, i fins i tot de descendents dels primers cineastes d’animació catalans.
Temporalidades digitales. Análisis del tiempo en los new media y las narrativas interactives, CARLES SORA
Barcelona: UOC, 2016
En aquest llibre Sora estudia com es configura el temps en l’audiovisual interactiu, tant des del punt de vista de la narrativa com des del punt de vista de la percepció subjectiva. L’autor desgrana les categories d’estructuració temporal de la literatura que poden ser útils per a l’anàlisi dels discursos dels mitjans digitals, i a partir d’aquí analitza obres concretes de cibertext i d’art digital, així com documentals interactius i videojocs, alhora que ofereix una reflexió filosòfica sobre la vivència temporal de les obres d’art digital. El llibre també compta amb una primera part dedicada a l’anàlisi de com l’evolució de les tecnologies de la imatge ha modulat la nostra concepció del temps.